martes 16 de octubre de 2007, 14:33:24

 Quina sensació més estranya, veure una cordada a la meitat de la Sanchez-Martínez de Diables i sentir aquell vèrtic que et recórrer tots els dits. I és encara més estrany quan el meu mirador es troba a uns 120m. ben amunt de terra ferma. Mig penjada també, però del Cavall Bernat, per fi...
 
 Ja pel camí de l'arrel, ens van venir una mica de nervis, perquè vam veure que ja hi havia una cordada a la via. Per sort, a l'arribar al peu del Cavall, ja havíen arribat al segon llarg. I només 5 minuts després va arribar una cordada de 3. Per sort, les tres cordades vam avançar per la via sense molestar-nos ni un moment, bé potser un... el de:  -Pedraaaaaaaaa! Igualment era perfectament esperable, volíem fer la Punsola-Reniu punt de mira de molts escaladors des del recent reequipatge.
 Som-hi!
 Tiro jo el primer tercer. L'Andreu a l'arribar a la reunió  em fa la seva primera aportació: -T'has deixat de xapar un parabolt.... ejem i la via en té dos! ejeeeemmmmm.
 En el següent llarg el comentari el vaig fer jo: -Arribes ja a la reunió???!! no queda corda!!!!  uffff, just... molt just, 50 metres clavats.
 Vinga un altre IV+ i una mica de nervis pel V+, però bé aquest noi va sobrat... i a mi de primer em va impresionar el petit sostret però a la fi no era tant i vinga cap amunt.
 Ja érem davant dels llargs d'artificial. Tiro el 6a, ben xapat en els pasos clau, i una mica sobadet.
 L'Andreu tira el següent A0 a pols sense problemes, com els que entrenen el roco, yeah! Doncs jo trec l'escaleta, yeah! I de xapa en xapa m'acava tocant el proper llarg, un 6c en A0. És el meu primer artifo vertical respiro i penso "això serà més fàcil que el sostre de Can Solà, oi?¿?¿" Per sort, ho és i estirant-me per aquí i per allà ja estem a un llarg del cim.
 El darrer 6a es passa ràpid, però a l'arribar a la reunió veig que l'Andreu no ha fet reunió al cim. Ostres! encara més? Ha fet reunió allà perquè no freguin les cordes. Així que pugem un parell de metres i per fi s'obre davant nostre la verda i gran vall montserratina. Uns moments d'alegria i tranquilitat i penso:  "per fi! segons el meu amic Carles, ja em puc dir escaladora."

 Un objectiu en porta un altre i baixant del Cavall Bernat pensava en la cordada que pujava per Diables i li deia a l'Andreu que a mi en aquella paret no m'hi veuríen el pèl. I és que aquest mur sempre m'ha imposat d'una forma solemne.
 Però bé, tot és qüestió de mirar-s'ho de prop i a hores d'ara ja m'ha picat el cuquet... i encara que em segueix fent respecte... doncs ja he triat via :D

añadir nuevo comentario

domingo 16 de septiembre de 2007, 11:24:26

No imaginàvem que estaria tant lluny Ansó, realment les 5:30 de viatge (tan d'anada com de tornada) es van fer feixugues. Vam arribar al refugio de Linza cap a les dotze de la nit.
 
 El dissabte va acomplir les espectatives de l'Institut Nacional de Meteorologia i va ploure ja de bon matí. Dubtes... què fem? on anem? qui anirem? anem ja o no?¿?¿ Un grupet de quatre es va animar a fer una caminada "romàntica" sota la pluja als voltants del refu. I la resta, la majoria, vam baixar cap a Brugui a visitar el poble, molt bonic per cert. Vam acabar sentats a la terrassa d'un bar prenent sidra (ole!) i un petit aperitiu a base de pa de poble i xoriço.
 Encara no saciats, el grup va marxar a un restaurant a menjar Migas. El Víctor, l'andreu i jo vam preferir anar a tibar perquè sense casi adonar-nos feia un sol que espetarraba. El Fernando ens va acompanyar a unes vies a peu de carretera a prop de Salvatierra. Poques vies, però maques al costadet del riu. A més, la ressenyes estan en un cartell just del sector. Llàstima que està al costat de la carretera.. però bé, com tampoc està gaire concurrida ja està bé.
 Ens fiquem l'arnès i cauen dos 6a's currats per l'Andreu. Em van agradar molt, amb passos tècnics però també per tibar.
 El Víctor es va ficar l'arnès per pimera vegada des de l'accident i qui ho diria! he de confesar que vaig acabar més penjada que ell. Així que el roco m'espera a Barcelona.
 L'Andreu va fer un 6b més i vam marxar cap el refu. Allà ja havíen acabat amb la presentació  però encara vam enganxar algunes fotos.
 El sopar va estar molt bé, els organitzadors ens van sorprendre amb alguns regalets i el joc nocturn va ser igual de caòtic que divertit, molt divertit.

 Em va agradar moltíssim l'excursioneta del dia següent al Petretxema, encara que arribés esbufegant, pensava que encara trigaria més. A més, descobrir el nou paisatge d'aquelles valls val molt la pena. Al cim feia fresqueta, des de la meitat del camí ens va perseguir la boira i encara que no vam poder gaudir plenament del paisatge sí que ens van sorprendre les agulles que s'erigeixen d'entre l'abisme al costat del cim. Però bé, amb tanta boira, imaginació al poder.
 Al baixar ja vam poder veure tota la vall i distingir alguns cims propers. Vam arribar al refu a les 15h. Un pica pica i la despedida de tota la gent i a les 15:20 enfilàvem cap a Barcelona.... quin pal...
 En fi, amb el sabor d'un bon cap de setmana de muntanya i de la companyia el viatge es fa més amè.
 Tot i així arribem a casa rebentats literalment.

(He ubicat el post en un esborrany antic d'abans del Madstage, per això he posat la data al títol :P)

añadir nuevo comentario

jueves 13 de septiembre de 2007, 14:30:21

// Ara feia molt que no escribia a blog... però cinc mesos d'aturada laboral i de desordre general, a més a més d'un viatget d'un mes que em va fer volar més que mai, m'abalen per dir que si he tingut temps per escriure l'he utilitzat per tirar-me al sofà i descansar. //

 El diumenge al matí vam sortir de Monistrol cap a St. Benet, amb la intenció de no baixar fins dimarts.
 Des que m'hi van començar a portar les nines m'encanta anar-hi pujant. Estar en un de tants bells racons montserratins, amb aquella calma.... i a l'hora amb aquells nervis per la  propera via.
 Vam arribar tranquilament i després de recuperar l'alè vam anar a pujar la Panxa del Bisbe. Una de les vies que surt des de les escales del camí, que puja en tres llargs. El primer el va fer molt bé l'Andreu, i en el segón llarg.. diguem que em vaig obrir el meu propi camí :P sort que vaig acabar trobant un reunió, burilera, però reunió. En un pim pam ja érem a dalt gaudim d'un dels millors miradors de la muntanya. El vent ens pretenia un rappel amb una mica de nervis però finalment va anar tot bé.
 A la tarda vam anar a la Miranda de St. Benet a fer l'Aresta del violí i bé... el primer a dir és "Aneu amb corda de 60m.!!!!!" Aquesta via puja en un llarg al cim d'una agulla, però fa més de 50 metres i les cordes no m'arribaven, no trobava la reunió i vaig haver de desgrimpar uns metres.. glups... vaig haver de muntar un rappel al darrer parabolt... en fins....
 que després de baixar uns metres per una canal comença el darrer llarg fins el cim de la Miranda.   Vam recollir tot moixos i vam tirar cap a casa perquè ja no hi havia temps d'embolicar-se amb una altra cosa.

 Un descans, un magnífic sopar i un intent de dormir... que la marxa els hi va molt per St. benet darrerament.

 El dilluns vam atacar de nou la Miranda, aquesta vegada per l'Stradivarius, de 3 llargs. Després del segón llarg em vaig adonar que les cordes no m'haguessin arribat ni de lluny el dia anterior pujant per l'Aresta ja que la reunió es fa ben endins del cim en un arbre. Ufffff. En aquesta via però els seguros allunyen més. L'Andreu va fer superbé el 6a de l'últim llarg i ja havíem acabat. El descens està bé, cap a la dreta crestejant una mica i baixar per la canal de la dreta de la panxa del bisbe.
 I per rematar la tarda una altra via amb ben poqueta aproximació. A la Trumfa, dos llargs ben macos i amunt!

 Una tarda de riures i gent maca a l'ermita i cap avall que aquesta nit volíem dormir!

  Es va acabar l'escalada per aquest cap de setmana. El dimarts vam fer diada amb molt bons amics. I anar fent vida de poble... que l'Andreu es pensa que potser m'hi acostumaré algun dia..... ;D

añadir nuevo comentario